Un cop avaluat detalladament l’entorn, identifico una oportunitat per a millorar l’experiència mitjançant una modificació estratègica: la introducció d’un versàtil element que combini funcions de seient, suport per a estris i plataforma per exercicis diversos. La figura adjunta proporciona una representació visual d’aquesta proposta, actualment en forma de caixa però susceptible de transformacions.
Aquest component enriquiria la versatilitat de l’espai en proporcionar una àrea per a descans, exercici i emmagatzematge. La figura actual, encara que suggereix una forma bàsica, està subjecta a modificacions per a maximitzar la seva adaptabilitat i estètica. Aquests ajustos no sols potenciarien l’eficiència de l’espai, sinó que també conferirien una dimensió addicional atractiva i funcional per als usuaris.
En conclusió, la introducció d’un suport en un parc de cal·listènia comporta la percepció d’affordances multifacètiques per part dels usuaris potencials. La variabilitat en les possibles interpretacions destaca la importància de considerar el disseny i la disposició d’aquest suport per a orientar la percepció dels usuaris cap a usos específics.
En última instància, l’affordance associat a aquest element enriqueix l’experiència al parc, brindant als usuaris la llibertat de seleccionar entre diferents activitats que s’alineen amb les seves preferències i necessitats individuals.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Carme, no ens ensenyes les fases prèvies i fas una exposició breu i poc argumentada. La representació de l’objecte amb el seu context és virtual. Seria millor fer l’exercici a partir d’elements reals i en el seu context. A veure si ho pots revisar.
Salutacions.
Romualdo Gondomar